Turisme cultural a la Costa Dorada

La Cultura de la Costa Daurada

Amb el nom de Costa Daurada es defineix el territori comprès entre les costes del Garraf, al sud de Barcelona, i la desembocadura del riu Ebre. A l’interior hi trobem les comarques vitivinícoles del Priorat i la Conca del Barberà.
La Costa Daurada rep el seu nom del color daurat que obté la sorra fina de les seves platges. Unes platges caracteritzades per l’escalfor de les seves aigües i la seva escassa profunditat, que les fa ideals per a viatjar amb nens petits.
L’actual província de Tarragona, i en especial el seu litoral, ha rebut al llarg del temps influència de molt diverses cultures: ibers, romans, musulmans, jueus i cristians han deixat una important petjada que marca la idiosincràsia d’aquestes terres influint en la seva cultura.
Fruit d’aquesta història trobem restos de gran interès, com el conjunt arqueològic de la Tarraco Romana, els monestirs de la Ruta del Císter, els edificis modernistes de Reus i altres ciutats de la costa o la cartoixa de Scala Dei a la comarca del Priorat.
A banda d’aquestes importants restes materials, les diverses cultures van deixar una important influència en la gastronomia i el folklore: les festes de Santa Tecla a Tarragona, els famosos castellers o torres humanes a localitats com Valls, també famosa pels seus calçots (cebes dolces que es fan a la brasa) en són una bona mostra.
+ Info a:
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona:
www.costadaurada.info – Tel: 977.23.03.12

TÀRRACO ROMANA

A l’any 218.a.C., les tropes d’Escipió varen fundar la ciutat de Tarraco com a emplaçament clau durant les segones Guerres Púniques. En poc temps la ciutat es va convertir en la flamant capital de la província romana de la Hispania Citerior.
Degut a la seva important posició durant aquest període s’edificaren importants monuments de gran valor artístic i cultural, escampats per tota la ciutat. El bon estat de conservació en que es troben aquests monuments va provocar que la UNESCO declarés el conjunt monumental de la Imperial Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat.
Entre els monuments i els restes romanes de Tarraco destaquen la muralla romana (les restes amb major antiguitat del conjunt), el teatre i l’amfiteatre, la Torre dels Escipions i la necròpolis. A les afores de la ciutat troben també importants restes romanes com l’Aqüeducte de les Ferreres o l’Arc de Berà. Actualment el MNAT (Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona) recull importants restes de l’època romana que complementen el conjunt.

Patronato Municipal de Turismo de Tarragona:
www.tarragonaturisme.cat | Tel.:  (+34) 977 250 795


Museo Nacional Arqueológico de Tarragona:
www.mnat.cat | Tel:  (+34) 977 25 15 15

CIUTADELLA IBÈRICA DE CALAFELL

A la franja litoral i zones baixes de l’Ebre es conserven importants restes de la civilització ibera. Els ibers, conformats per diversos pobles, varen assentar-se en zones elevades pròximes a l’Ebre i a tota la franja litoral mediterrània. A Calafell conservem un important conjunt d’aquesta època, la Ciutadella ibera, totalment restaurat.

Ciutadella Ibèrica de Calafell:
www.ciutadellaiberica.com/ | Tel: (+34) 977 694 683

La Ruta del Cister

A l’interior de Tarragona, a les comarques de l’Alt Camp i Conca de Barberà, i a la comarca de l’Urgell, ja a Lleida, trobem tres importants monestirs cistercencs: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
La Ruta del Císter aglutina aquests tres conjunts monumentals oferint una importantíssima oferta de turisme cultural a Catalunya. La marca fou creada l’any 1989 amb l’objectiu de donar a conèixer aquests conjunts cistercencs i dinamitzar les comarques en les que es troben.
El Monestir de Poblet conforma el conjunt cistercenc habitat més gran del continent europeu i fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991.
El Monestir de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, destaca per la continuada vida monàstica femenina que ha tingut des del segle XII.
El Monestir de Santes Creus (únic conjunt de la Ruta que no disposa d’activitat monàstica actualment), és el que conserva de forma més fidel l’arquitectura Bernardina.

+ informació:
Oficina de Gestió de la Ruta del Císter. San José, 18 – 43400 Montblanc
www.larutadelcister.info | Tel: (+34) 977 861 232

RUTA MODERNISTA DE REUS

A principis del segle XX es va viure un moment de gran prosperitat industrial i agrícola que va portar a un renaixement econòmic i cultural, i Reus va ser una de les ciutats més influenciades. Gràcies a la prosperitat de la burgesia urbana es van construir tot un seguit d’edificis i cases particulars que van seguir l’estil artístic del moment: el modernisme. L’estil arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner va influir en altres edificis modernistes que es van realitzar a la ciutat. Destaquen les construccions de Pere Caselles, Joan Rubió i Bellver, Pere Domènech i Roura. Per facilitar el descobriment d’aquest patrimoni modernista s’ha creat la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat, concentrat en l’àrea comercial i d’oci, especialment senyalitzada, i amb els edificis identificats amb una placa que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat.

Oficina de Turisme de Reus
Web: www.reusturisme.cat/

Email: infoturisme@reus.net
Tel:  +34 902.360.200

DELTA DE L’EBRE

El Delta de l’Ebre, amb 320 km ², és després de la Camarga francesa la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental.

Comprèn nombrosos hàbitats naturals bastant rars a la resta de Catalunya: grans llacunes d’aigua salobre, la Tancada, o més dolces, l’Encanyissada, quilòmetres de platges amb camps de dunes, Punta del Fangar, erms salats, com el de la Tancada i Punta de la Banya, zones d’aigua dolça, els Ullals, badies succintes, com el Fangar o Els Alfacs, i boscos de ribera i illes fluvials que, conjuntament amb els ecosistemes creats per l’home (arrossars i salines), constitueixen un paisatge únic de gran riquesa natural.

LA SERRA DEL MONTSANT

A l’interior de la comarca del Priorat, i visibles des de qualsevol dels cims de les serres més litorals, poden distingir-se els imponents relleus de la Serra del Montsant, “Muntanya de la Pau”, que des del segle XII acull als seus peus la Cartoixa d’Scala Dei, i la roca Corbatera, que és el cim més alt (1163 m). La Serra de la Llena, entre la Conca de Barberà i les Garrigues, serveix de passadís natural entre el Montsant i les muntanyes més orientals de Prades.

La Serra del Montsant, amb gairebé 20 km de longitud, està formada per altíssims cingles coronats per blocs arrodonits de conglomerats, austeres formacions rocoses que amaguen, tot i l’aparent manca de bosc, plantes raríssimes i tota mena de formes de vida. És necessari cercar senderons, grutes, ermites i barrancs per observar la fauna i flora d’aquesta muntanya allunyada i salvatge.

MUNTANYES DE PRADES

Les Muntanyes de Prades són un extens conjunt muntanyós de 260 km² que s’eleva sobtadament al nord de la plana del Camp de Tarragona. Abasten territori de quatre comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat.

Es tracta d’un excel·lent exemple de muntanya mediterrània, dominada per un relleu tabular, amb elevades calmes – com ara els Motllats – trencades per cingles i barrancs construïts sobre una geologia complexa, amb materials tan sorprenents com el gres vermell i les calcàries blanques dels seus cingles, o els granits i esquists d’alguns vessants, a més de profundes coves i avencs. En aquestes muntanyes hi neixen diversos rius importants, com ara el Francolí, el Brugent, el Siurana i la Glorieta, nodrits per una pluviometria relativament elevada i amb nombroses rieres que es dirigeixen cap al Camp de Tarragona.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: www.pradesmontsant.com